1. Inicio
2. Comunicados
3. Notas de Prensa
4. Laura Pinyol, autora de "El risc més gran", participa d’una trobada amb el club de lectura de l'advocacia de Tarragona

Laura Pinyol, autora de "El risc més gran", participa d’una trobada amb el club de lectura de l'advocacia de Tarragona

11/06/2019

El dissabte dia 25 de maig el club de lectura del Col·legi de l’Advocacia de Tarragona va celebrar una trobada amb l’escriptora i periodista Laura Pinyol (Terrassa, 1979) autora del llibre “El risc més gran” la darrera proposta d’aquest club format per advocades i advocats de Tarragona.

El dinar es va celebrar, com ve sent habitual, al restaurant Casa Balcells, situat al costat de la catedral de Tarragona. L’escriptora, que també dirigeix una agència de comunicació, va venir acompanyada del seu marit, amb qui té quatre criatures. “Sempre havia anat escrivint”, diu, “però amb la família i les obligacions professionals no acabava de materialitzar res”. Comenta que la feina com a publicista t’encasella en projectes efímers i que ja feia temps que tenia ganes de treballar-ne en algun que perdurés.  La idea per a la novel·la li va venir arrel  d’un reportatge per al diari Ara. “Vaig cobrir una notícia sobre la crida a les famílies a instal·lar-se en alguns pobles petits que veuen perillar la continuïtat de l’escola rural per la pèrdua de la ràtio d’habitants. Em va semblar un bon inici per a un llibre”.

 

“El risc més gran” (Amsterdam, 2018) parla de la Júlia, una noia de trenta-quatre anys i dos fills que deixa enrera una vida de ciutat - amb un marit fred de qui no està enamorada i un amant de qui sí que n’està-  per anar a viure a Prat de Compte, un poblet a dues hores i mitja de Barcelona, des d’on busca reconstruir la seva vida. Un salt geogràfic que l’autora situa a la Terra Alta perquè és un lloc que coneix bé d’estades en família i viatges, i al que volia retre homenatge.

Li preguntem com s’ho va fer amb els nens i la feina per acabar escrivint el llibre i ens explica que per poder tirar-ho endavant es va imposar unes rutines diàries, sempre de cara al vespre,  escrivint sis pàgines cada dia. De fet, diu, fins força temps després no ho va explicar ni al seu marit. Sobre la construcció dels personatges reconeix que va haver de lluitar perquè alguns secundaris no se li fessin grans. El final, obert, el deixa en mans del lector i malgrat que ja se li demana una segona part diu que no la farà.

 

Amb la seva primera novel·la Laura Pinyol ha obtingut el reconeixement tant del públic com de la crítica. Estem davant una novel·la coral, amb uns personatges que es fan imprescindibles; que explica una història de solitud, de pèrdues, de dolor però també de famílies sobrevingudes, de segones oportunitats i de gent que estima sense concessions. En definitiva, una novel·la que parla sobre la vida i de com superar la por que sovint ens paralitza, amb la història d’una protagonista que a través del seu passat va construint el present, com un trencaclosques on al final tot acaba encaixant.

Com anècdota Pinyol ens va explicar que quan la van convidar al club de lectura de Prat de Compte  patia per si no hi anava ningú i va resultar que tot el poble l’esperava a la sala d’actes. Va ser un moment molt emocionant.

 

Finalitzada la trobada, el coordinador del club de lectura i diputat de la Junta de Govern, Ramon Setó, va fer l’entrega d’obsequis a l’autora en nom de l’ICAT.  Tot seguit els participants van desplaçar-se a la catedral de Tarragona on també van visitar el claustre.

 

Per a més informació:
Departament de Comunicació de l’ICAT
Telèfon: 977  21 23 60
comunicacio@icatarragona.com
www.icatarragona.com