Utilizamos cookies propias y/o de terceros para realizar el análisis de la navegación de los usuarios de nuestra web. Más información.
La abogacía reclama al Congreso una reforma de la Ley de Asistencia Jurídica Gratuita
25/01/2022
La degana de l'ICAT, Estela Martín, va participar el divendres dia 21 de gener a la jornada "El futur de la justícia gratuïta" organitzada pel CGAE i que es va celebrar al Congrés dels Diputats. En aquest acte, l'Advocacia institucional va reclamar als partits polítics una reforma de la Llei d'Assistència Jurídica Gratuïta per garantir la sostenibilitat del sistema, ampliant les actuacions cobertes i millorant la retribució dels professionals que exerceixen el torn d'ofici.
Durant la inauguració, la presidenta del CGAE Victoria Ortega va afirmar que “La Llei del 1996 era magnífica però al cap de 25 anys exigeix una reforma per adaptar-se a les necessitats de la societat”. La presidenta del Congrés dels Diputats, Meritxell Batet, va destacar que el sistema actual “és un bon exemple de col·laboració i treball conjunt que podem qualificar d'èxit, no sense reconèixer que queda camí per recórrer”. Tant Ortega com Batet van tenir paraules d'agraïment per als 45.000 advocats que exerceixen el torn d'ofici –un de cada tres del total de col·legiats–. "Són l'orgull de l'advocacia", va assegurar Ortega.
Antonio Morán, president de la Comissió de Justícia Gratuïta del Consejo General de l'Advocacia i degà del Col·legi d'Advocats de Saragossa, va defensar la “responsabilitat dels Col·legis d'Advocats i el Consell de l'Advocacia en l'ordenació del servei” i va afirmar que cal canviar la llei per garantir que el sistema sigui “equilibrat i sostenible”: “Per mantenir el sistema l'Estat ha de garantir als ciutadans que qualsevol ciutadà que hagi d'anar a judici perquè l'Estat així ho ha previst a les seves lleis tindrà una assistència satisfactòria”.
El degà del Col·legi d'Advocats de Madrid, Jose María Alonso, va demanar que s'ampliïn les actuacions lletrades cobertes per l'assistència jurídica gratuïta: “Des del mateix moment que un jutge requereix la intervenció d'un advocat al Col·legi, l'advocat té dret a ser compensat, cal generar automàticament els seus honoraris. Cap advocat ni advocada ha de treballar de franc”. I va detallar una sèrie de casos en què l'assistència lletrada és preceptiva i, tanmateix, no estan contemplats per l'assistència jurídica gratuïta, com ara l'assistència a persones jurídiques en procediments penals, els macrojudicis o les reclamacions prèvies via administrativa.
També va reclamar que es pagui la intervenció de l'advocat o l'advocada en els processos de mediació, de segona oportunitat o quan exerceix l'acusació particular. "Per què algú sense recursos no té dret a exercir l´acusació particular?", va preguntar. Alonso va demanar a més que s'actualitzin els criteris per a la retribució dels professionals, que va qualificar de “vergonyosa” (la mitjana que un advocat d'ofici cobra per assumpte és de 153,14 euros, segons el darrer informe de l'Observatori de la Justícia Gratuïta del Consejo General de l'ABOGACÍA ESPAÑOLA).
I és que, com va assenyalar Morán, “el servei es presta però com qualsevol servei públic ha de ser compensat, perquè si no es produeixen disfuncions que van en detriment del ciutadà”. Morán també es va referir a la necessitat de revisar els criteris econòmics per a la concessió de la justícia gratuïta (actualment el referent és l'IPREM) i que l'Estat financi la necessària formació especialitzada dels lletrats.
Podeu ampliar la informació a la web del CGAE.